Hola de nou!
Avui tractaré el tema de les teories lingüístiques tot fent un petit
recorregut per les diferents teories lingüístiques per les quals he passat al
llarg dels anys i que m’han ajudat a aprendre millor les llengües.
Primer de tot, buscant pels armaris he trobat un seguit d’àlbums amb fitxes
de quan anava a Primària. La veritat és que l’aprenentatge de l’anglès i el
francès es basava sobretot en aprendre vocabulari, fer mots encreuats, sopes de
lletres i cançons. No he pogut trobar cap llibre ja que amb els anys una fa
neteja i no ho podem guardar tot. Sort he tingut de trobar els àlbums!
El fet d’aprendre a partir de definicions, vocabulari i cançons per
treballar la pronunciació formen part del mètode tradicional.
Aquí us deixo un parell de fitxes:
A partir de Secundària el mètode d’ensenyament va canviar. Vaig passar
d’aprendre cançons, vocabulari i mots encreuat a fer activitats de listening,
reading i writing. En aquesta etapa va ser quan vaig començar a
sentir un cert interès cap a l’anglès. I tot i que encara no fèiem massa speaking a classe, era tot molt mecànic
i les professores li donaven molta importància a la gramàtica i per tant, a
l’escriptura de compositions. Per
tant, es tractava d’un mètode més estructuralista sense deixar de banda la
gramàtica tradicional.
Pel que fa a la llengua francesa, he de dir que des de primer de la ESO he
seguit un mètode estructuralista, ja que ens feien fer redaccions, escoltar,
llegir a part que la professora era francesa i per tant, ens parlava en francès
en tot moment. La veritat és que disfrutava molt a les seves classes. A més,
com que era una assignatura optativa, érem molt pocs a classe i a 4rt d’ESO ja
només quedàvem uns 7 alumnes, per tant les classes eren com bastant
particulars.
També recordo que fèiem cultura francesa i quan hi havia celebracions
importants portàvem quiches i creps
per menjar a classe tot fent conversa en francès. Era molt divertit! A més
fèiem tres hores a la setmana. En aquella època vaig agafar un bon nivell. El
problema va ser que després a Batxillerat van entrar nous alumnes i en comptes
de fer dos nivells de francès estàvem tots a la mateixa classe i per tant, vam
tenir que baixar el nivell i vam perdre molt de vocabulari i agilitat
d’expressió.
En aquesta etapa de secundària ja havia fet dues immersions lingüístiques a
l’estranger, concretament a Irlanda. I la meva expressió oral en anglès començava
a millorar. El francès el reprendria més endavant i amb més força a la
universitat.
A l’etapa de Batxillerat vaig començar a anar a classes d’anglès en una
acadèmia del meu poble. I és realment aquí on vaig avançar més. Fèiem dictats,
redaccions, seguíem un llibre amb listenings,
readings i activitats de gramàtica. A més, a l’últim quart d’hora de classe
fèiem speaking amb els altres
companys.
Un cop a la universitat, he seguit un mètode més generativista, ja que els
professors donen molta importància a la sintaxi, l’estructura profunda de la
llengua, el lèxic, així com també a l’anàlisi gramatical. Tot i això, les
classes de seminari sempre han estat més de tipus estructuralista. Donen molta importància
a la llengua oral i per tant, el diàleg.
A partir d’aquí i veient que les classes de francès demanaven un nivell
bastant elevat, vaig decidir fer un curs intensiu a l’Escola Oficials d’Idiomes
durant el mes de juliol i marxar a fer un voluntariat a França durant tot el
mes d’agost. Aquest viatge em va ajudar molt a deixar-me anar amb el francès i
a tornar-me a enamorar de la seva cultura.
Ara, a 3r de carrera, m’he apuntat a L’EOI per seguir amb el francès i he
de dir que les classes són bastant amenes perquè combinen tot tipus d’activitat
i fem molta expressió oral.
Per a mi l’expressió oral és el més important en una llengua i és una eina
imprescindible per tal de comunicar-te amb els altres.
Fins ben aviat,
Anna
