Entrada 6: El meu programa o currículum

Hola de nou en aquesta sisena entrada del blog, 

Avui us faré una breu explicació sobre el meu programa o currículum educatiu, és a dir tot allò relacionat amb el propòsit educatiu, els continguts dels llibres, els procediments didàctics i les experiències d'aprenentatge viscudes.



El programa del curs de les assignatures de llengües sempre s’ha estructurat més o menys de la mateixa manera:



Llibres de 4rt d'ESO (English) + the contents

Català i castellano: en tots dos llibres hi havia dos blocs ben separats: una part anomenada Llengua  i l’altra part era de Literatura. En el bloc de Llengua trobàvem per ordre els apartats següents: ús de la llengua, qüestions de normativa i lèxics, gramàtica i un últim apartat anomenat llengua i societat. En el bloc de Literatura: Història de la literatura i Univers literari.
 

English: can do (objectives), grammar, vocabulary, skills, study skills and pronunciation, progress check.


Français: Introduction, situations, mécanisme, sons et rythmes, BD, projet, infos, bilan (évaluation) et lexique.

L’assignatura de Français com que era una optativa i érem pocs alumnes, la professora cada any escollia el llibre en funció del nostre nivel. La resta de llibres de text eren triats pel departament d’ensenyament.



Llibres de 2n d'ESO (Français) + les contenus

Remirant els llibres de l’escola des de l’ESO fins al Batxillerat, me n’he adonat que la major part dels llibres donaven molta importància als aspectes gramaticals i per tant, a la normativa. En canvi, no dedicàvem tant de temps als aspectes funcionals com els actes de parla, les formules per a comunicar-se o en l’apartat de projectes o tasques, tot i ser presents en els llibres, simplement els passàvem de llarg, excepte a francès. Per tant, es tractava d’un currículum molt gramatical amb gramàtica molt tradicional.

Ja a la universitat, he començat experimentar un currículum més estructural, és a dir basat en la sintaxi i el lèxic. És un tipus de currículum descriptiu, oracional i analític. Tot i que té aspectes del currículum gramatical i funcional.

Per concloure, puc dir que estic contenta amb el meu currículum educatiu, ja que penso que ho van fer el millor que van saber i per tant, no jutjaré. Però, sí que penso que tenir en compte les necessitats, interessos i motivacions dels alumnes ajuda molt a avançar en el nivell d’una llengua.

Fins ben aviat,

Anna

Entrada 5: Sobre l'enfocament i l'organització de les meves classes

Benvinguts de nou!

Avui us explicaré l’enfocament i l’organització que vaig rebre a les classes de llengua.

Durant tota l’etapa de primària va ser una programació per objectius, és a dir el professor entrava a l’aula i abans de començar la classe ens explicava quins temes treballaríem durant aquella hora o com distribuiríem els temes de la setmana. A més, normalment feien èmfasi en la finalitat de les tasques que portàvem a terme i això  ens motivava a treballar per assolir-la.

A l’etapa de secundària, la programació per objectius ja no la tenien en compte, ja que directament seguíem el llibre, però no analitzàvem els objectius de cada matèria, almenys a llengua catalana i llengua castellana. Pel contrari, a classe d’anglès i de francès, sí que utilitzaven aquest mètode, sobretot a francès, al principi de cada unitat hi havia un seguit d’explicacions que llegíem en veu alta sobre els objectius i finalitats d’aquell tema. A més, en acabar el tema, tornàvem a revisar si aquells objectius havien estat apressos i assimilats.

Pel que fa a l’aprenentatge de regles de gramàtica i la seva aplicació, he de dir que durant tota la meva vida acadèmica, fins ara, ha estat amb el mètode deductiu. Tant en català com en castellà, ens feien una petita explicació de la norma ortogràfica o gramatical i després ens donaven diversos exemples per tal que veiéssim com funcionava. En l’apartat de gramàtica del llibre sempre hi havia una pàgina dedicada als exercicis per practicar la norma apresa. És un mètode que a dia d’avui encara trobo molt útil i ben estructurat. En el cas de l’anglès i el francès també funcionàvem amb el mètode deductiu, tot i que  a vegades i depenent del professor, feia una mescla amb el mètode inductiu, és a dir ens donaven molts més exemples reals posats en context ja que al tractar-se d’una llengua estrangera alguns temes de gramàtica per molt que et sàpigues la norma, s’ha de saber utilitzar en el context que toca.

El que s’anomena treball per projectes, és un mètode que només he experimentat a les classes de francès durant l’ESO i el Batxillerat. Normalment ens feien escollir un tema relacionat amb la cultura francesa i havíem de fer un mural amb cartolines i posar-hi fotografies, textos nostres amb la informació trobada, etc. Ho recordo com una activitat molt entretinguda i divertida. A més, sempre ho fèiem a classe i per tant, hi havia interacció en francès amb els companys.

Crec que sempre m’ha agradat treballar en equip, trobo que és molt enriquidor i divertit. A més, sempre m’ha agradat interaccionar amb la gent, sóc molt xerraire. A classe normalment ens donaven l’opció de treballar amb el company de taula, però no era habitual fer els exercicis tots plegats a classe, ja que normalment eren per deures. El que sí que ens feien fer per parelles o en grups eren els treballs o projectes que duraven un cert temps i que al final havíem d’entregar o exposar.

Com veieu eren classes molt convencionals on la major part del temps el professor hi tenia la paraula. Bé que hi podíem interactuar, però no solíem fer-ho; simplement escoltàvem i fèiem els deures si ens deixaven temps per acabar-los a classe.

Tot i això, considero que aprenia força a totes les classes i tenia la sensació d’anar avançant en el meu coneixement de les llengües.

Anna

Entrada 4: Les meves metodologies

Avui tractaré el tema de les metodologies d’ensenyament de llengües que he anat experimentat al llarg de la meva vida acadèmica. Així doncs, comencem!



Treballant en un dels projectes de clase.

En termes generals, podria dir que la metodologia que més he experimentat ha estat l’aprenentatge cooperatiu, és a dir, aquell que té en compte el treball en equip, en grup. Sobretot durant l’educació secundària fèiem moltes tasques en grup i per tant, la nota era global. Personalment, m’agradava molt treballar en grup perquè sempre ens deixaven triar les persones i òbviament, sempre anava amb bones amigues i per tant, treballava molt a gust. Aquesta mena de treballs sovint eren tasques que fèiem durant l’hora de classe o bé en algunes ocasions, havíem de prepara-ho fora de l’aula per després exposar-ho davant la classe. També recordo molt bé, el temps dels treballs de Crèdit de Síntesi. Ens feien fer grups de 4 o 5 persones, buscar informació i respondre en grup el llibret que ens donàvem. A més, després sempre havíem d’exposar-ho oralment davant de tres professores que ens feien preguntes a tot el grup per veure si havíem treballat tots de la mateixa manera. Era un bon mètode!

Actualment faig francès a l’Escola Oficial d’Idiomes i m’he fixat que utilitzen la metodologia anomenada, enfocament oral i situacional. Des del primer dia, a classe, els materials i els ítems han estat orals i la professora ens fa interactuar tota l’estona per tal que practiquem l’expressió oral. A mi ja em va bé, ja que és el que trobo més útil en l’aprenentatge de llengües, parlar-les. També treballem la lectura i l’escriptura, tot i que més per sobre. I li donen més importància a la gramàtica i el lèxic.

 

A més de l’enfocament oral i situacional, també he experimentat l’enfocament comunicatiu, a l’Escola Oficial d’Idiomes i a l’acadèmia d’anglès on hi estudio des de fa ja cinc anys. En anglès sobretot faig servir aquesta metodologia ja que la professora sempre fa èmfasi en la llengua estàndard i sempre que diem alguna expressió que hem traduït del català, fa que ens la tornem a pensar per dir-la de la manera anglesa. A més, totes les activitats que anem fent van de simples a més complexes. I durant l’últim quart d’hora fem conversa, tot i que en qualsevol moment hi pot haver interacció. També quan fem gramàtica o llegim una paraula nova de vocabulari sempre ens la posa en context per tal que veiem com s’ha utilitzar. En francès, també tot funciona de manera molt semblant, però a més la nostra professora de francès posa molta atenció a les diverses varietat i registres.

Si hagués de dir quina metodologia em sembla més eficaç diria l’enfocament comunicatiu, ja que dóna molta importància a la conversa de manera natural i penso que és un apartat molt important a tenir en compte a l’hora d’ensenyar llengües.

Fins la propera,

Anna

Entrada 3: Teories psicològiques

Hola de nou!

Avui tractaré el tema de les teories psicològiques al llarg dels meus estudis. Si faig marxa enrere en el temps, cal dir que a l’escola sempre m’han inculcat la teoria conductista, tot i que després també n’hagi viscut d’altres.

Els mestres acostumaven a posar-nos positius com a “premi” si fèiem els exercicis bé o si interactuàvem i participàvem a classe activament. En canvi, quan fèiem errors de qualsevol tipus, sobretot d’ortografia, ens deien que aquell error no hi hauria de ser i que ja ho hauríem de saber. Per tant, no era tant com un càstig però si que pensaves: “espero no tornar a fer cap error”.

Recordo que alguns mestres fins i tot cridaven, i algunes no donaven ni la possibilitat a l’equivocació. A més, moltes vegades ens apreníem les coses per repetició o de memòria que tot i que no ho considero un mal hàbit, a la llarga vaig adonar-me’n que no era el millor mètode per aprendre les coses. També hi havia una mica de teoria cognitiva quan ens feien memoritzar fragments o quan posaven més èmfasi en la lectura i l’escriptura.

En algunes activitats de classe, ens deixaven fer els exercicis en comú o reflexionar en grup sobre un aspecte tractat a classe, i per tant era un aprenentatge més cooperatiu i humanista. Sempre m’ha agradat treballar en equip. A l’època de l’ESO recordo que després de classe anàvem amb les amigues a fer deures juntes a una cafeteria. Era una estona molt agradable: comentàvem els exercicis, estudiàvem juntes, ens posàvem exemples i ens preguntàvem mútuament per veure si ens ho sabíem prou bé.

Finalment, crec que un bon aprenentatge requereix una mica de cada teoria psicològica i lingüística. Bé, és cert que sempre hi haurà una que et sigui més gratificant, però penso que cadascuna té algun aspecte interessant i tot i que el tractin de manera diferent val la pena experimentar-lo.

Fins la propera,

Anna Mora