Entrada 9: Ensenyar i aprendre en línia

Hola a tothom!

Aquesta és la novena i última entrada del blog Un te acompanyat de paraules. He de dir que l'experiència m'ha agradat força i m'he quedat amb les ganes de continuar editant. Això de ser blogger és força entretingut i si a més li sumes que serveix per a l’avaluació de l’assignatura Ensenyament de llengües, ja és tot un luxe.

En aquesta entrada tractaré l’ensenyament i l’aprenentatge en línia. Jo, personalment per una raó o altra mai he experimentat aquest ensenyament en línia, però ho tinc pendent per a un futur no massa llunyà.

Pel que fa al EVA (Entorn Virtual d’Aprenentage), només n’he fet servir a la universitat amb el famós moodle o aula global, i a l’EOI. Però en aquest últim no l’utilitzem massa. En canvi, a la universitat és un pilar essencial ja que tot el material del curs es troba allà i també és un bon lloc per a la comunicació professor-alumne. Excepte pels problemes tècnics que algun cop ens fan una mala jugada, la resta funciona molt bé.

Pel que fa a les xarxes socials hi tinc una activitat força activa sobretot a FACEBOOK on hi comparteixo fotografies, missatges, documents i em serveix per interactuar amb amics d’altres llocs del món. Anys enrere també utilitzava l’avui oblidat MSN i el Fotolog del que era fan i seguidora diària. També sóc bastant seguidora de PINTEREST i INSTAGRAM. M’agrada molt seguir la secció de cites, és a dir de diàlegs o expressions d’actors o d’autors coneguts així com fotografies.

 

Pel que fa al tema d’aprenentatge de llengües, les xarxes socials estan sempre en l’actualitat i per tant, les paraules o vocabulari emprat entren en el vocabulari que utilitzem o que acabem utilitzant en el dia a dia amb amics i familiars. A més, dins de FACEBOOK segueixo algunes revistes, diaris estrangers i pàgines d’actualitat que em proporcionen informació, noves paraules i expressions. A més, també acostumo a llegir la premsa internacional mitjançant diaris anglesos i francesos en línia. És una bona manera d’estar al dia.

 

El meu EPA (Entorn Personal d’Aprenentatge) per tant, està compost per FACEBOOK, PINTEREST, INSTAGRAM, diaris en línia, revistes, blogs diversos, Youtube i principalment Wordreference i linguee.com a l’hora de cercar expressions fetes en llengües diferents i nou vocabulari. Espero que a la llarga pugui comprovar que el meu EPA ha crescut enormement ja que la meva activitat diària al món virtual és cada vegada més activa.

 

M’agrada Internet, trobo que ha estat un dels grans invents que s’han inventat mai. No descarto l’opció d’aprendre llengües en línia , tot i que per ser sincera actualment ja ho faig una mica seguint vídeos, blogs i interactuant amb gent en anglès i francès. D'avantatges en veig molts, tot i que

d'inconvenients també n'hi ha si no és fa un ús adequat, però ja se sap, és com tot no?

Gràcies per haver compartit amb mi aquest recorregut per la meva vida acadèmica i per haver servit de reflexió per millorar.

Amb amor i sempre amb ganes d’aprendre,

Anna

Entrada 8: Recursos didàctics

Bon dia,

Avui en aquesta vuitena entrada tractaré el tema dels recursos didàctics utilitzats al llarg de tota la meva etapa educativa.

Pel que fa a la comprensió oral durant l’etapa escolar fèiem els anomenats listenings que consistien en escoltar una conversa i després respondre un seguit de preguntes per veure si havíem entès l’àudio. Altres recursos eren les cançons. Acostumàvem a escoltar diferents cançons que contenien espais buits que s’havien de completar, després cantàvem les cançons i algunes d’elles les memoritzàvem.

Quant a l’expressió oral, a l’escola mai en vam fer en llengua angles. En canvi, a les classes de francès si que acostumàvem a fer escenificacions, simulacions i diàlegs dirigits ja que la professora era nadiua de Toulouse. Expressió oral d’anglès només en feia a l’acadèmia del meu poble amb una professora nadiua i amb ella sí que en vaig aprendre molt. Ara encara hi segueixo anant per reciclar el meu anglès i perfeccionar la pronunciació, però només fem classe d’speaking d’una hora de duració. La classe consisteix en treure temes d’actualitat i comentar-los, donar la nostra opinió, donar possibles solucions, etc. És una classe interessant.

El tema de l’expressió escrita mai ha estat el meu fort, ja que m’expresso millor oralment que no pas per escrit tot i això, sempre he pensat que era una cosa necessària. A l’escola fèiem les famoses compositions de cartes formals, informals, narracions, diàlegs, etc. Era força entretingut ja que com el meu nivell en aquells temps era força més baix, fer una redacció es convertia en tota una recerca de vocabulari i expressions en diccionaris i webs angleses.

Finalment, tractaré el tema de la comprensió lectora que és el meu preferit i del que n’estic més satisfeta perquè des de la ESO ens feien llegir llibres de lectura tant en català i castellà com en anglès i francès. Aquí us deixo un petita mostra dels títols que més m'han "marcat" durant la meva etapa educativa:

Per a la gent que li agrada llegir com a mi, poder dedicar estones a uns llibres amens i encantadors com aquests era una autèntica delícia.

 

Fins la propera entrada de blog,

Anna

Entrada 7: Experiències d'avaluació

Hola a tots/es, 

Avui parlaré sobre les meves experiències d'avaluació a les classes d'ensenyament de llengües. En termes generals, cal dir que la meva avaluació sempre s'ha basat en l'avaluació sumativa i final, és a dir la que donava més importància al resultat final de l'assignatura o matèria mitjançant una suma quantitativa, en xifres, i de forma objectiva. Segurament aquest model és el que tots heu experimentat en un moment o altre al llarg de la vostra vida escolar. Un exemple clar és l'examen de la Selectivitat.

A l’hora de dir si es tractava d’una avaluació quantitativa o qualitativa, he tingut alguns dubtes per classificar-la, ja que normalment ens retornaven els exàmens o controls amb la xifra o amb un vàrem de tipus: bé, notable, excel·lent, i a més a més, en un extrem de l’examen ens posaven un comentari personalitat per tal de millorar el resultat en els exàmens propers. Per tant, observant aquests detalls diria que es tractava d’una avaluació més del tipus quantitativa, tot i que no deixaven de banda l’avaluació qualitativa, és a dir una mescla de les dues.

També recordo que era una avaluació basada en la norma, per tant, normativa, és a dir que es basava en la mitjana de coneixement i competències del grup. I tot era heteroavaluació, feta pel propi professor.

No recordo que em queixés mai del mètode d’avaluació ja que és el que he viscut des de sempre, però a vegades quan només tenia la nota de l’examen pensava: “està bé tinc un set, però en què he fallat per tenir un set i no pas un vuit, en què s’ha basat el professor a l’hora de puntuar?”. Per tant, recordo que agraïa molt quan els professors escrivien comentaris per tal de millorar i d’aquesta manera fixar-me en els errors comesos.

Pel que fa als propòsits d’avaluació, he tingut experiències amb tots ells: proves diagnòstiques, d’adscripció, d’aprenentatge, d’assoliment i de competència. Per tant, em considero molt afortunada d’haver-los pogut experimentar i poder comentar-los. Per exemple, durant l’etapa escolar sempre hem fet proves d’aprenentatge o progrés, és a dir, avaluaven uns ítems treballats durant el curs per saber si l’aprenent els havia interioritzat. Més endavant, a la universitat i durant el primer trimestre de primer curs de Llengües Aplicades ens van fer proves d’adscripció i diagnòstic en anglès i francès per saber a quin nivell dels 3 havíem d’anar. Pel que fa a les proves de competència i d’assoliment, n’he experimentat a l’Escola Oficial d’Idiomes a Mataró en llengua francesa i també a la universitat en cadascuna de les assignatures per saber si havíem adquirit els coneixements demanats i així passar de curs.

Quant als instruments d’avaluació, n’he experimentat de molts tipus: test d’elecció múltiple i proves orals, sobretot en l’ensenyament de llengües estrangeres, anglès i francès, treballs amb equip a l’escola i a la universitat, i ho fem contínuament i després sempre ens han avaluat mitjançant el típic examen escrit on havies d’explicar el que sabies d’un tema en concret o omplir buits.

Com a conclusió d’aquests tema m’agradaria dir que tot i que és el tema més important a l’hora de parlar d’ensenyament, no tot hauria d’estar enfocat a l’avaluació, ja que en un sol dia és impossible demostrar tots els teus coneixement i per tant, considero que fer una avaluació continua on puguis tenir una visió general de tots els treballs  fets, exposicions orals, escrits, etc, és una avaluació més justa.

Fins aviat

Anna