Entrada 2: Teories lingüístiques

Hola de nou!

Avui tractaré el tema de les teories lingüístiques tot fent un petit recorregut per les diferents teories lingüístiques per les quals he passat al llarg dels anys i que m’han ajudat a aprendre millor les llengües.

Primer de tot, buscant pels armaris he trobat un seguit d’àlbums amb fitxes de quan anava a Primària. La veritat és que l’aprenentatge de l’anglès i el francès es basava sobretot en aprendre vocabulari, fer mots encreuats, sopes de lletres i cançons. No he pogut trobar cap llibre ja que amb els anys una fa neteja i no ho podem guardar tot. Sort he tingut de trobar els àlbums!

El fet d’aprendre a partir de definicions, vocabulari i cançons per treballar la pronunciació formen part del mètode tradicional.

Aquí us deixo un parell de fitxes:

 

A partir de Secundària el mètode d’ensenyament va canviar. Vaig passar d’aprendre cançons, vocabulari i mots encreuat a fer activitats de listening, reading i writing. En aquesta etapa va ser quan vaig començar a sentir un cert interès cap a l’anglès. I tot i que encara no fèiem massa speaking a classe, era tot molt mecànic i les professores li donaven molta importància a la gramàtica i per tant, a l’escriptura de compositions. Per tant, es tractava d’un mètode més estructuralista sense deixar de banda la gramàtica tradicional.

Pel que fa a la llengua francesa, he de dir que des de primer de la ESO he seguit un mètode estructuralista, ja que ens feien fer redaccions, escoltar, llegir a part que la professora era francesa i per tant, ens parlava en francès en tot moment. La veritat és que disfrutava molt a les seves classes. A més, com que era una assignatura optativa, érem molt pocs a classe i a 4rt d’ESO ja només quedàvem uns 7 alumnes, per tant les classes eren com bastant particulars.

També recordo que fèiem cultura francesa i quan hi havia celebracions importants portàvem quiches i creps per menjar a classe tot fent conversa en francès. Era molt divertit! A més fèiem tres hores a la setmana. En aquella època vaig agafar un bon nivell. El problema va ser que després a Batxillerat van entrar nous alumnes i en comptes de fer dos nivells de francès estàvem tots a la mateixa classe i per tant, vam tenir que baixar el nivell i vam perdre molt de vocabulari i agilitat d’expressió.

En aquesta etapa de secundària ja havia fet dues immersions lingüístiques a l’estranger, concretament a Irlanda. I la meva expressió oral en anglès començava a millorar. El francès el reprendria més endavant i amb més força a la universitat.

A l’etapa de Batxillerat vaig començar a anar a classes d’anglès en una acadèmia del meu poble. I és realment aquí on vaig avançar més. Fèiem dictats, redaccions, seguíem un llibre amb listenings, readings i activitats de gramàtica. A més, a l’últim quart d’hora de classe fèiem speaking amb els altres companys.

Un cop a la universitat, he seguit un mètode més generativista, ja que els professors donen molta importància a la sintaxi, l’estructura profunda de la llengua, el lèxic, així com també a l’anàlisi gramatical. Tot i això, les classes de seminari sempre han estat més de tipus estructuralista. Donen molta importància a la llengua oral i per tant, el diàleg.

A partir d’aquí i veient que les classes de francès demanaven un nivell bastant elevat, vaig decidir fer un curs intensiu a l’Escola Oficials d’Idiomes durant el mes de juliol i marxar a fer un voluntariat a França durant tot el mes d’agost. Aquest viatge em va ajudar molt a deixar-me anar amb el francès i a tornar-me a enamorar de la seva cultura.

Ara, a 3r de carrera, m’he apuntat a L’EOI per seguir amb el francès i he de dir que les classes són bastant amenes perquè combinen tot tipus d’activitat i fem molta expressió oral.

Per a mi l’expressió oral és el més important en una llengua i és una eina imprescindible per tal de comunicar-te amb els altres.

Fins ben aviat,

Anna