Hola de nou!
Avui tractaré el tema de les teories lingüístiques tot fent un petit
recorregut per les diferents teories lingüístiques per les quals he passat al
llarg dels anys i que m’han ajudat a aprendre millor les llengües.
Primer de tot, buscant pels armaris he trobat un seguit d’àlbums amb fitxes
de quan anava a Primària. La veritat és que l’aprenentatge de l’anglès i el
francès es basava sobretot en aprendre vocabulari, fer mots encreuats, sopes de
lletres i cançons. No he pogut trobar cap llibre ja que amb els anys una fa
neteja i no ho podem guardar tot. Sort he tingut de trobar els àlbums!
El fet d’aprendre a partir de definicions, vocabulari i cançons per
treballar la pronunciació formen part del mètode tradicional.
Aquí us deixo un parell de fitxes:

A partir de Secundària el mètode d’ensenyament va canviar. Vaig passar
d’aprendre cançons, vocabulari i mots encreuat a fer activitats de listening,
reading i writing. En aquesta etapa va ser quan vaig començar a
sentir un cert interès cap a l’anglès. I tot i que encara no fèiem massa speaking a classe, era tot molt mecànic
i les professores li donaven molta importància a la gramàtica i per tant, a
l’escriptura de compositions. Per
tant, es tractava d’un mètode més estructuralista sense deixar de banda la
gramàtica tradicional.
Pel que fa a la llengua francesa, he de dir que des de primer de la ESO he
seguit un mètode estructuralista, ja que ens feien fer redaccions, escoltar,
llegir a part que la professora era francesa i per tant, ens parlava en francès
en tot moment. La veritat és que disfrutava molt a les seves classes. A més,
com que era una assignatura optativa, érem molt pocs a classe i a 4rt d’ESO ja
només quedàvem uns 7 alumnes, per tant les classes eren com bastant
particulars.
També recordo que fèiem cultura francesa i quan hi havia celebracions
importants portàvem quiches i creps
per menjar a classe tot fent conversa en francès. Era molt divertit! A més
fèiem tres hores a la setmana. En aquella època vaig agafar un bon nivell. El
problema va ser que després a Batxillerat van entrar nous alumnes i en comptes
de fer dos nivells de francès estàvem tots a la mateixa classe i per tant, vam
tenir que baixar el nivell i vam perdre molt de vocabulari i agilitat
d’expressió.
En aquesta etapa de secundària ja havia fet dues immersions lingüístiques a
l’estranger, concretament a Irlanda. I la meva expressió oral en anglès començava
a millorar. El francès el reprendria més endavant i amb més força a la
universitat.
A l’etapa de Batxillerat vaig començar a anar a classes d’anglès en una
acadèmia del meu poble. I és realment aquí on vaig avançar més. Fèiem dictats,
redaccions, seguíem un llibre amb listenings,
readings i activitats de gramàtica. A més, a l’últim quart d’hora de classe
fèiem speaking amb els altres
companys.
Un cop a la universitat, he seguit un mètode més generativista, ja que els
professors donen molta importància a la sintaxi, l’estructura profunda de la
llengua, el lèxic, així com també a l’anàlisi gramatical. Tot i això, les
classes de seminari sempre han estat més de tipus estructuralista. Donen molta importància
a la llengua oral i per tant, el diàleg.
A partir d’aquí i veient que les classes de francès demanaven un nivell
bastant elevat, vaig decidir fer un curs intensiu a l’Escola Oficials d’Idiomes
durant el mes de juliol i marxar a fer un voluntariat a França durant tot el
mes d’agost. Aquest viatge em va ajudar molt a deixar-me anar amb el francès i
a tornar-me a enamorar de la seva cultura.
Ara, a 3r de carrera, m’he apuntat a L’EOI per seguir amb el francès i he
de dir que les classes són bastant amenes perquè combinen tot tipus d’activitat
i fem molta expressió oral.
Per a mi l’expressió oral és el més important en una llengua i és una eina
imprescindible per tal de comunicar-te amb els altres.
Fins ben aviat,
Anna

L'expressió oral és molt important i mes primària que l'experessió escrita. Podem escriure bé un allengua, però si no la sabem parlar, perd una mica la seva funció, no? Està molt bé que ho tinguis clar i vulguis insistir en aquest aspecte de la llengua.
ResponEliminaUna cosa que has escrit i que m'ha fet pensar ha estat quan has dit que un dia us van ajuntar a fer francès amb gent de diferents nivells. Crec que això pot ser positiu a vegades per gent amb capcitat d'aprenentatge ràpid, ja que poden arribar al nivell dels altres amb menys dificultat. Però, així mateix, també hi ha alumnes que no tenen aquesta capacitat i posar-los en un nivell més alt únicament impossibilita el seguiment de les lliçons. Els alumnes que tene un nivell alt pot ser que vegin el seu aprenentatge dificultat degut a les necessitats i atencions requerides pels alumnes de menys nivell. Així doncs, crec que és un bona idea separar per nivells, però és un tema complicat.
Jo recordo que a 4rt d'ESO va ser l'únic moment en què ens van dividir per nivells (però d'a`renentatge en general). A les classes d'anglès l'ambient era més competetitiu i més amè, ja que tots podiem seguir el ritme i apreniem els uns dels altres.
Com dieu les dues, l'expressió oral és bàsica... Bé, depèn de per a què vulguis la llengua, si realment només necessites saber-la de manera escrita potser no et fa falta, però en general...
ResponEliminaA mi m'agrada molt la manera d'ensenyar que tenen a la EOI, però reconec que per a la gent que no en sap tant de llengües i de com funcionen com nosaltres, pot ser confús perquè no tenen una base sòlida per "enlairar-se" i parlar i parlar.
Això que comenta la Ruth de la barreja de nivells és cert, és complicat perquè el que també passa és que aquells que en saben més no poden avançar perquè, sinó, els que no en saben tant no els entenen quan fan servir construccions i vocabulari complexos.
Com esteu dient totes l'expressió oral és la part més important d'una llengua. Per això mateix també m'indigna que a Primària encara actualment en alguns centres es tracti tan sols l'expressió escrita, sense introduir res de fonètica!
ResponEliminaCrec que la idea de marxar a França, apuntar-te a cursos i tal ha estat un gran què en el teu aprenentage en aquesta llengua. Ja que com tu dius en les classes de seminari se suposa que hem de parlar però, com diu la Ruth es important trobar-te amb gent amb el mateix nivell, a nosaltres no ens passa això.