Entrada 5: Sobre l'enfocament i l'organització de les meves classes

Benvinguts de nou!

Avui us explicaré l’enfocament i l’organització que vaig rebre a les classes de llengua.

Durant tota l’etapa de primària va ser una programació per objectius, és a dir el professor entrava a l’aula i abans de començar la classe ens explicava quins temes treballaríem durant aquella hora o com distribuiríem els temes de la setmana. A més, normalment feien èmfasi en la finalitat de les tasques que portàvem a terme i això  ens motivava a treballar per assolir-la.

A l’etapa de secundària, la programació per objectius ja no la tenien en compte, ja que directament seguíem el llibre, però no analitzàvem els objectius de cada matèria, almenys a llengua catalana i llengua castellana. Pel contrari, a classe d’anglès i de francès, sí que utilitzaven aquest mètode, sobretot a francès, al principi de cada unitat hi havia un seguit d’explicacions que llegíem en veu alta sobre els objectius i finalitats d’aquell tema. A més, en acabar el tema, tornàvem a revisar si aquells objectius havien estat apressos i assimilats.

Pel que fa a l’aprenentatge de regles de gramàtica i la seva aplicació, he de dir que durant tota la meva vida acadèmica, fins ara, ha estat amb el mètode deductiu. Tant en català com en castellà, ens feien una petita explicació de la norma ortogràfica o gramatical i després ens donaven diversos exemples per tal que veiéssim com funcionava. En l’apartat de gramàtica del llibre sempre hi havia una pàgina dedicada als exercicis per practicar la norma apresa. És un mètode que a dia d’avui encara trobo molt útil i ben estructurat. En el cas de l’anglès i el francès també funcionàvem amb el mètode deductiu, tot i que  a vegades i depenent del professor, feia una mescla amb el mètode inductiu, és a dir ens donaven molts més exemples reals posats en context ja que al tractar-se d’una llengua estrangera alguns temes de gramàtica per molt que et sàpigues la norma, s’ha de saber utilitzar en el context que toca.

El que s’anomena treball per projectes, és un mètode que només he experimentat a les classes de francès durant l’ESO i el Batxillerat. Normalment ens feien escollir un tema relacionat amb la cultura francesa i havíem de fer un mural amb cartolines i posar-hi fotografies, textos nostres amb la informació trobada, etc. Ho recordo com una activitat molt entretinguda i divertida. A més, sempre ho fèiem a classe i per tant, hi havia interacció en francès amb els companys.

Crec que sempre m’ha agradat treballar en equip, trobo que és molt enriquidor i divertit. A més, sempre m’ha agradat interaccionar amb la gent, sóc molt xerraire. A classe normalment ens donaven l’opció de treballar amb el company de taula, però no era habitual fer els exercicis tots plegats a classe, ja que normalment eren per deures. El que sí que ens feien fer per parelles o en grups eren els treballs o projectes que duraven un cert temps i que al final havíem d’entregar o exposar.

Com veieu eren classes molt convencionals on la major part del temps el professor hi tenia la paraula. Bé que hi podíem interactuar, però no solíem fer-ho; simplement escoltàvem i fèiem els deures si ens deixaven temps per acabar-los a classe.

Tot i això, considero que aprenia força a totes les classes i tenia la sensació d’anar avançant en el meu coneixement de les llengües.

Anna