Entrada 7: Experiències d'avaluació

Hola a tots/es, 

Avui parlaré sobre les meves experiències d'avaluació a les classes d'ensenyament de llengües. En termes generals, cal dir que la meva avaluació sempre s'ha basat en l'avaluació sumativa i final, és a dir la que donava més importància al resultat final de l'assignatura o matèria mitjançant una suma quantitativa, en xifres, i de forma objectiva. Segurament aquest model és el que tots heu experimentat en un moment o altre al llarg de la vostra vida escolar. Un exemple clar és l'examen de la Selectivitat.

A l’hora de dir si es tractava d’una avaluació quantitativa o qualitativa, he tingut alguns dubtes per classificar-la, ja que normalment ens retornaven els exàmens o controls amb la xifra o amb un vàrem de tipus: bé, notable, excel·lent, i a més a més, en un extrem de l’examen ens posaven un comentari personalitat per tal de millorar el resultat en els exàmens propers. Per tant, observant aquests detalls diria que es tractava d’una avaluació més del tipus quantitativa, tot i que no deixaven de banda l’avaluació qualitativa, és a dir una mescla de les dues.

També recordo que era una avaluació basada en la norma, per tant, normativa, és a dir que es basava en la mitjana de coneixement i competències del grup. I tot era heteroavaluació, feta pel propi professor.

No recordo que em queixés mai del mètode d’avaluació ja que és el que he viscut des de sempre, però a vegades quan només tenia la nota de l’examen pensava: “està bé tinc un set, però en què he fallat per tenir un set i no pas un vuit, en què s’ha basat el professor a l’hora de puntuar?”. Per tant, recordo que agraïa molt quan els professors escrivien comentaris per tal de millorar i d’aquesta manera fixar-me en els errors comesos.

Pel que fa als propòsits d’avaluació, he tingut experiències amb tots ells: proves diagnòstiques, d’adscripció, d’aprenentatge, d’assoliment i de competència. Per tant, em considero molt afortunada d’haver-los pogut experimentar i poder comentar-los. Per exemple, durant l’etapa escolar sempre hem fet proves d’aprenentatge o progrés, és a dir, avaluaven uns ítems treballats durant el curs per saber si l’aprenent els havia interioritzat. Més endavant, a la universitat i durant el primer trimestre de primer curs de Llengües Aplicades ens van fer proves d’adscripció i diagnòstic en anglès i francès per saber a quin nivell dels 3 havíem d’anar. Pel que fa a les proves de competència i d’assoliment, n’he experimentat a l’Escola Oficial d’Idiomes a Mataró en llengua francesa i també a la universitat en cadascuna de les assignatures per saber si havíem adquirit els coneixements demanats i així passar de curs.

Quant als instruments d’avaluació, n’he experimentat de molts tipus: test d’elecció múltiple i proves orals, sobretot en l’ensenyament de llengües estrangeres, anglès i francès, treballs amb equip a l’escola i a la universitat, i ho fem contínuament i després sempre ens han avaluat mitjançant el típic examen escrit on havies d’explicar el que sabies d’un tema en concret o omplir buits.

Com a conclusió d’aquests tema m’agradaria dir que tot i que és el tema més important a l’hora de parlar d’ensenyament, no tot hauria d’estar enfocat a l’avaluació, ja que en un sol dia és impossible demostrar tots els teus coneixement i per tant, considero que fer una avaluació continua on puguis tenir una visió general de tots els treballs  fets, exposicions orals, escrits, etc, és una avaluació més justa.

Fins aviat

Anna