Avui tractaré el tema de les
metodologies d’ensenyament de llengües que he anat experimentat al llarg de la
meva vida acadèmica. Així doncs, comencem!
En termes generals, podria dir
que la metodologia que més he experimentat ha estat l’aprenentatge cooperatiu, és a dir, aquell que té en compte el
treball en equip, en grup. Sobretot durant l’educació secundària fèiem moltes
tasques en grup i per tant, la nota era global. Personalment, m’agradava molt
treballar en grup perquè sempre ens deixaven triar les persones i òbviament,
sempre anava amb bones amigues i per tant, treballava molt a gust. Aquesta mena
de treballs sovint eren tasques que fèiem durant l’hora de classe o bé en
algunes ocasions, havíem de prepara-ho fora de l’aula per després exposar-ho davant la
classe. També recordo molt bé, el temps dels treballs de Crèdit de Síntesi. Ens
feien fer grups de 4 o 5 persones, buscar informació i respondre en grup el llibret
que ens donàvem. A més, després sempre havíem d’exposar-ho oralment
davant de tres professores que ens feien preguntes a tot el grup per veure si
havíem treballat tots de la mateixa manera. Era un bon mètode!
 |
| Treballant en un dels projectes de clase. |
Actualment faig francès a l’Escola
Oficial d’Idiomes i m’he fixat que utilitzen la metodologia anomenada, enfocament oral i situacional. Des del primer dia, a classe, els materials i els ítems han estat orals
i la professora ens fa interactuar tota l’estona per tal que practiquem l’expressió
oral. A mi ja em va bé, ja que és el que trobo més útil en l’aprenentatge de
llengües, parlar-les. També treballem la lectura i l’escriptura, tot i que més
per sobre. I li donen més importància a la gramàtica i el lèxic.
A més
de l’enfocament oral i situacional, també he experimentat l’enfocament comunicatiu, a l’Escola Oficial d’Idiomes i a l’acadèmia
d’anglès on hi estudio des de fa ja cinc anys. En anglès sobretot faig servir
aquesta metodologia ja que la professora sempre fa èmfasi en la llengua
estàndard i sempre que diem alguna expressió que hem traduït del català, fa que
ens la tornem a pensar per dir-la de la manera anglesa. A més, totes les
activitats que anem fent van de simples a més complexes. I durant l’últim quart
d’hora fem conversa, tot i que en qualsevol moment hi pot haver interacció. També
quan fem gramàtica o llegim una paraula nova de vocabulari sempre ens la posa
en context per tal que veiem com s’ha utilitzar. En francès, també tot funciona
de manera molt semblant, però a més la nostra professora de francès posa molta
atenció a les diverses varietat i registres.
Si hagués
de dir quina metodologia em sembla més eficaç diria l’enfocament comunicatiu,
ja que dóna molta importància a la conversa de manera natural i penso que és un
apartat molt important a tenir en compte a l’hora d’ensenyar llengües.
Fins
la propera,
Anna
tens raó Anna, encara que haguem experimentat tot tipus de metologies jo també penso que pel que fa a l'aprenentatge de llengües la millor metodologia és la de l'enfocament comunicatiu. Encara que com tu diu la de l'aprenentatge comunicatiu a vegada és la més divertida ja que no treballes sol i treballes més a gust si pots triar el grup de treball :)
ResponEliminaEstà clar que sona molt més divertit i enriquidor aprendre llengües apartir de l'oralitat,i força sovint la cooperació entre companys ajuda molt a que l'aprenentatge de llengües sigui més amè (almenys quan ets més jovenet. Tot i així, per mi, la millor manera d'enfocar les classes seria fent una barreja de tots els enfocaments.
ResponEliminaOstres Anna, quina sort que vas tenir de fer majoritàriament treballs en equip! Jo en feia algun però de manera esporàdica i quasi sempre era per fer exposicions a anglès (imagino que els docents saben que sempre ens costa més trencar el gel amb l’idioma estranger i aquesta era una bona manera de passar el tràngol).
ResponEliminaEstic totalment d’acord amb el tipus d’enfocament de les EOI, m’agradaria haver experimentat aquest enfocament abans...