Hola de nou!
Avui tractaré el
tema de les teories psicològiques al
llarg dels meus estudis. Si faig marxa enrere en el temps, cal dir que a l’escola
sempre m’han inculcat la teoria conductista,
tot i que després també n’hagi viscut d’altres.
Els mestres acostumaven
a posar-nos positius com a “premi” si fèiem els exercicis bé o si interactuàvem
i participàvem a classe activament. En canvi, quan fèiem errors de qualsevol
tipus, sobretot d’ortografia, ens deien que aquell error no hi hauria de ser i
que ja ho hauríem de saber. Per tant, no era tant com un càstig però si que
pensaves: “espero no tornar a fer cap error”.
Recordo que alguns
mestres fins i tot cridaven, i algunes no donaven ni la possibilitat a l’equivocació.
A més, moltes vegades ens apreníem les coses per repetició o de memòria que tot
i que no ho considero un mal hàbit, a la llarga vaig adonar-me’n que no era el
millor mètode per aprendre les coses. També hi havia una mica de teoria cognitiva quan ens feien memoritzar fragments
o quan posaven més èmfasi en la lectura i l’escriptura.
En algunes
activitats de classe, ens deixaven fer els exercicis en comú o reflexionar en
grup sobre un aspecte tractat a classe, i per tant era un aprenentatge més
cooperatiu i humanista. Sempre m’ha
agradat treballar en equip. A l’època de l’ESO recordo que després de classe anàvem
amb les amigues a fer deures juntes a una cafeteria. Era una estona molt
agradable: comentàvem els exercicis, estudiàvem juntes, ens posàvem exemples i
ens preguntàvem mútuament per veure si ens ho sabíem prou bé.
Finalment, crec
que un bon aprenentatge requereix una mica de cada teoria psicològica i
lingüística. Bé, és cert que sempre hi haurà una que et sigui més gratificant,
però penso que cadascuna té algun aspecte interessant i tot i que el tractin de
manera diferent val la pena experimentar-lo.
Fins la propera,
Anna Mora
Ah, a mi també em posaven positius i negatius segons si feiem els deures, partñicipavem a classe, etc. No men'enrecordava. Sí que es conductista això eh! "té un premi pel teu bon treball". La veritat és que ami això em motivava. Sempre he sigut competidora degut a aquest aspecte, però crec que no és del tot bo, ja que ens inculquen l'individualisme en comptes de la cooperació.
ResponEliminaÉs curiós veure com totes diem que no ens agrada memoritzar, que no hem après realment massa coses a partir de memoritzar, però en algun moment o altre tothom ho ha hagut de fer... Per què, si a quasi ningú li funciona realment per aprendre?
ResponEliminaM'agrada la idea de fer els deures en equip, estudiar, etc. De fet, seria una mica el concepte d'aprenentatge entre iguals, no? Una persona de la teva edat, propera a tu i que et coneix, sap quina és la millora manera d'explicar una cosa per tal que l'entenguis.